inici | mapa web | imprimir | contactar | en castellano
14 Mostra de Cinema Llatinoamericà. Lleida 11-18 Abril 2008
País convidat: Argentina
Pel·lícules
Documentals
Curtmetratges
Hernán Lombardi
Ministro de Cultura del Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires
Formar part de tan prestigiós esdeveniment és per a la Ciutat de Buenos Aires un verdader honor, tant per la seva qualitat d'organització com per la dels participants que any rere any té aquesta mostra.
Una mostra que ha donat senyals de creixement, que va saber ser lloc d'homenatge a grans artistes argentins com Jorge Luis Borges o Adolfo Aristarain i que ha presentat i guardonat a films nacionals de la talla de “El bonaerense”, “El abrazo partido” i “A través de tus ojos”, entre tants altres.
Un lloc en el qual la cultura llatinoamericana aconsegueix els seus màxims nivells d'expressió, amb efecte multiplicador, profitós tant per als assistents com per als artistes i que serveix per pensar i reflexionar sobre noves estètiques.
Aquest context recrea alguns conceptes que nosaltres creiem que són fonamentals en relació a la gestió cultural: creativitat, innovació i eficàcia.
També ens és grat que aquesta 14a edició homenatgi des de la seva estètica, i a través de la fotografia d'Héctor Zampaglione, el tango, un dels valors més representatius i identificatoris de la cultura de la nostra Ciutat de Buenos Aires. Hi ha entre els argentins i els espanyols importants vincles culturals i socials i aquestes iniciatives sempre ens permeten agermanar-nos.
Per tot, i augurant-los els èxits de sempre, deixo un gran salutació i els meus millors desitjos per a aquesta nova edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida.
Jorge Á. Álvarez
Tornar a Lleida és retrobar-se amb un clima particularment familiar. Cada vegada que trepitjo terra espanyola recupero paisatges i aromes ancestrals, i torno a pensar en tants senyals d'identitat comuns. I entre tantes altres, aquesta que ens manté vius, que ens estimula els sentits, que ens amplia el coneixement i la curiositat: el cinema.
Lleida em permet estar simultàniament en dos llocs diferents: aquell Buenos Aires estimat on hi ha una perpètua renovació d'artistes i cineastes expressant-se amb les seves pel·lícules, algunes millors que altres, totes bussejant en una identitat pròpia, totes intentant buscar un nou llenguatge. I al mateix temps estic en una ciutat on el cinema argentí té una acollida extraordinària. Com si fossin despreniments d'aquell mític carrer Lavalle dels nostres somnis, els cines de Lleida tenen una efervescència particular.
Nosaltres, els que representem al cinema argentí, tornem al nostre país sorpresos per tanta inquietud, tant interès per les expressions de l'art i la cultura popular argentins. Conec gent que coneix la trajectòria d'actors i cineastes com si fos un porteny més, i que en cada viatge d'una delegació argentina ens acompanya i parla de i amb nosaltres amb una familiaritat commovedora.
D'aquest clima festiu, d'aquest afecte incondicional, sorgeix aquest any una iniciativa que reforça més el vincle: un tribut a Roberto Fontanarrosa. Aquest artista inclassificable, mag de la paraula, amic de Serrat i de la terra catalana, del vi i de la bellesa, capaç d'unir el futbol, l'humor i la quotidianitat dels actes simples en una literatura senzilla i al mateix temps complexa. A la mort de Fontanarrosa algú va dir que era l'argentí més estimat. Alguna cosa d'això hi ha d'haver des del moment en què també aquesta ciutat s'uneix en l'homenatge i li brinda el seu afecte.
Per això Lleida té tant de porteñidad. Penso en aquest bon cinema argentí que va inaugurar diferents temporades, com “El abrazo partido”, “El bonaerense”, “Nueve reinas”. Penso també en aquells títols que van arribar aquí amb les millors expectatives i que van aconseguir la consagració emportant-se el premi al millor llargmetratge, com “A través de tus ojos” –en l'última edició-, “Buenos Aires 100km.”, “El abrzo partido”, “El bonaerense”, “En la puta vida” o “Esperando al Mesías”.
Penso, en definitiva, que representar al cinema argentí en una ciutat com aquesta és un orgull i una responsabilitat no menor. Perquè tornar a Lleida és estar a casa.
