inici | mapa web | imprimir | contactar | en castellano
15 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Caltalunya. Lleida, del 27 de març al 4 d'abril
Homenatge a Ulises Dumont (1937-2008)
Adéu, amic, Adéu
Fa pocs mesos ens van dir que te n’havies anat. Ho vam llegir. Vam preguntar. Impossible. Precisament tu. Per què? No ens ho créiem ni llavors ni ara perquè un actor com tu és immortal. Gràcies a la màgia del cinema mai no moriràs, sobreviuràs a les modes i a aquest temps que tantes llegendes destrueix. Viuràs dins les teves pel.lícules, més de vuitanta, no? A la Mostra sempre hi seràs present. Encara hi ha restes d’aquelles petjades que vas deixar l’any 2000 quan vans venir per acompanyar Yepeto, aquella pel.lícula que no tenies cap més remei que fer després del teu clamorós triomf en el teatre.
Lleida continua parlant de la teva simpatia, de la teva humanitat i de la teva condició de gran actor. Abans de la teva visita ja et coneixíem. T’havíem vist com a còmplice d’Aristarain o de Olivera, imprescindible en un cine compromès sobre aquella trista realitat del teu país. Llavors vas alternar el compromís polític amb obres en què vas poder brillar amb el teu incomparable bagatge de diferents registres, comèdies o drames, films de gèneres populars amb els quals arribaves a tothom. Igual que amb la gent de Lleida, has sabut connectar amb tot tipus de públic des de la pantalla o des de l’escena.
Ets -fixa’t que dic ets i no vas ser- un actor de proximitat, entranyable, amb qui resulta fácil identificar-se perquè saps captar la realitat de la gent per tal de transmetre-la amb sinceritat, sense falsedats inútils. Te’n vas anar massa aviat, just als 71 anys d’haver vingut, però vas tenir temps de fer una cursa de 50. Ens va agafar per sorpresa que te n’anessis. Després vam saber que vas viure uns últims temps difícils i també sabem que el cor no perdona si es viu la vida i la professió amb intensitat, igual com molts dels teus personatges. Et va fallar precisament allò que acostuma a fallar, aquell mateix cor que ens vas lliurar generosament a la Mostra. Per això et rendim aquest any un petit homenatge. I seguirem homenatjant-te veient un cop més les teves pel.lícules, descobrint-te nous matisos o lectures insospitades.
Adéu, amic, Adéu.
Angel Comas
Periodista i historiador cinematogràfic.
Goodbye, my friend, goodbye
A few months ago we were told you had left us. We read it. We asked. Impossible. You, of all people. Why? We could not believe it then and we still cannot believe it because an actor like you is immortal. Thanks to the magic of cinema, you will never die. You will survive trends, and also that time that destroys so many legends. You will stay alive thanks to your films, more than eighty of them, aren’t there? You will always be present at our Film Festival. There are still traces of the mark you left in the year 2000, when you came along with Yepeto, that film you had no choice but to make after its resounding success on stage. Lleida still talks about your friendliness, your benevolence and your being a great actor. We already knew you before you came. We had seen you as Aristarain or Olivera’s accomplice, an absolutely essential trait for politically committed films about your country’s sad situation.
After that, you combined political commitment with works where you could shine with your incomparable background knowledge of different registers, comedies or dramas, films of popular genres with which you reached everybody. As you did with the people from Lleida, you have managed to connect with all kinds of audiences, either from the screen or from the stage. You are – and notice I say that you are, not that you were, an actor of proximity, very close, with whom we easily identify with because you know how to grasp people’s reality and transmit it with sincerity, without any useless falseness. You left too soon, just 71 years after you had come, but you had time for a 50-year career. Your departure caught us by surprise.
We then knew that your last years had been hard, and we also know that the heart does not forgive if you live your life and job to the full, as many of your characters do. What it usually fails, precisely failed: that same heart that you generously gave us at the Film Festival. That is the reason why we pay a little tribute to you in this edition. And we will be paying you this tribute by watching your films again, discovering new shades of meanings or unsuspected readings in you.
Goodbye, friend, goodbye.
Angel Comas
Journalist and cinema historian.
| Any | Título |
|---|---|
| 1964 | Dos quijotes sobre ruedas |
| 1971 | La gran ruta |
| 1972 | Autocine mon amour |
| 1973 | ¡Quiero besarlo señor! |
| 1976 | Crecer de golpe |
| 1977 | El casamiento de Laucha |
| 1978 | La parte del león |
| 1979 | Este loco amor loco |
| 1980 | Sentimental |
| 1981 | Las vacaciones del amor |
| 1981 | Los crápulas |
| 1981 | Tiempo de revancha |
| 1982 | Últimos días de la víctima |
| 1982 | La invitación |
| 1983 | Los enemigos |
| 1983 | No habrá más penas ni olvido |
| 1984 | Los chicos de la guerra |
| 1984 | Los Rosales |
| 1986 | La película del rey |
| 1986 | Te amo |
| 1987 | El año del conejo |
| 1987 | Sur |
| 1988 | Gracias por los servicios |
| 1988 | Bajo otro sol |
| 1988 | Billetes, billetes… |
| 1991 | La redada |
| 1992 | Al filo de la ley |
| 1994 | Sin opción |
| 1994 | Historias de amor, de locura y muerte |
| 1995 | El censor |
| 1995 | El cóndor de oro |
| 1995 | Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando |
| 1996 | Historias clandestinas en la Habana |
| 1997 | El Che |
| 1998 | El viento se llevó lo qué |
| 1998 | Sus ojos se cerraron |
| 1998 | Doña Bárbara |
| 1999 | Sólo gente |
| 1999 | Yepeto |
| 1999 | Ciudad sin luz |
| 1999 | Cerca de la frontera |
| 1999 | El mar de Lucas |
| 1999 | El mismo amor, la misma lluvia |
| 2000 | Los días de la vida |
| 2001 | Rosarigasinos |
| 2001 | Presos del olvido |
| 2002 | El mismo amor, la misma lluvia |
| 2003 | Presos del olvido |
| 2003 | Sueños atómicos |
| 2003 | La esperanza |
| 2003 | Rosas rojas…rojas |
| 2004 | Morir en San Hilario |
| 2004 | Un mundo menos peor |
| 2004 | Diarios de motocicleta |
| 2004 | Próxima salida |
| 2005 | Conversaciones con Mamá |
| 2006 | Todo el bien del mundo |
| 2006 | La silla |
| 2006 | 1 peso, 1 dólar |
| 2007 | Ese mismo loco afán |
| 2007 | Yo la recuerdo ahora |
| 2008 | Tus ojos cuando llueven |
| 2008 | Negro Buenos Aires |
