inici | mapa web | imprimir | contactar | en castellano
14 Mostra de Cinema Llatinoamericà. Lleida 11-18 Abril 2008
Inici > Premsa > Notes de Premsa > La Mostra de Lleida recorda a Fernando Fernán-Gómez
La Mostra de Lleida recorda a Fernando Fernán-Gómez
Retrospectiva amb quatre pel·lícules i un documental
La present ediciò de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, que tindrá lloc del 11 al 18 del proper més d'abril, recordará la figura de l'actor, director, guionista i escriptor, Fernando Fernán-Gómez, traspasat el 2007 als 86 anys, amb una retrospectiva composada per quatre pel·lícules i un documental, que permetran a l'espectador recordar la seva figura com a director i actor i repasar la seva vida i les seves opinions recollides al documental “La silla de Fernando” de David Trueba. Les pel·lícules escollides per la Mostra com homenatge a Fernando Fernán-Gómez son “Esa pareja felíz”, “El espíritu de la colmena”, “El abuelo” i “La lengua de las mariposas”.
Fernando Fernán-Gómez va nèixer a Lima (Perú) el 28 d'agost de 1921 durant una gira teatral que la seva mare, l'actriu Carola Fernán-Gómez, va dur a terme per Sudamérica. Va estudiar Filosofía i Lletres pero va abandonar els estudis universitaris per dedicar-se a l'interpretaciò, debutant a la companyia teatral de Laura Pinillos. El dramaturg Enrique Jardiel Poncela va estar el seu més gran protector donant-li papers, cada cop de més importancia, en les seves comedies. A la década dels 40 debuta en el cinema obtenint el seu primer gran èxit a “Cristina Guzmán”, una comedia dirigida per Gonzalo Delgrás al 1943. En aquesta década protagonitza diverses pel·lícules amb els millors directors del moment com Juan de Ordoña o José Luis Sáenz de Heredia. Amb aquest director va protagonitzar, entre altres titols, “La mies es mucha” (1948) rodada a Lleida.
En els anys 50 i 60 es consolida el seu prestigi com actor amb títols com “Balarrasa”, “El capitán veneno”, “Esa pareja felíz”, “El inquilíno”, “El fenómeno”, “Viaje de novios” (la primera d'una llarga llista de col·laboracións amb l'actriu argentina Analía Gadé), o “La venganza de don Mendo”. També es produeix el seu debut com a director amb “Manicomio” (1954). L'any 1964 dirigeix la que per la crítica especialitzada está considerada la seua obra mestra, “El extraño viaje”.
En els 70 i 80 es centra més en la seva carrera literaria pero en el cinema destaca amb títols como “Don Quijote cabalga de nuevo”, al costat de l'actor mexicà Mario Moreno “Cantinflas” en el paper de Sancho Panza; “Ana y los lobos”, “El espíritu de la colmena”, “El amor del capitán Brando”, “Parranda” o “Los Zancos”. Fernando Fernán-Gómez traballa amb directors com Carlos Saura, Mario Camus, Víctor Erice, Gonzalo Suarez, o Manuel Gutiérrez Aragón. Com director destaca a “El viaje a ninguna parte”, en la que adapta per la pantalla gran la seva novel·la del mateix títol.
En la década dels norana dosifica la seua presencia al cinema tot i que escolleix molt bé els seus papers com els de a “Belle Epoque”, amb la que Fernando Trueba guanyaría l'Óscar a Hollywood al 1982; “El abuelo”, amb la que també va competir per l'estatueta daurada; “Todo sobre mi madre” o “Lázaro de Tormes” que sería la seva darrera pel·licula com a director.
A televisió s'el recorda per series de gran èxit i impacte popular, com “El pícaro”, dirigida i interpretada per ell mateix; “Fortunata y Jacinta”, “Juncal”, al costat de Paco Rabal; o la més recient de “Los ladrones van a la oficina”.
Entre els guardons més destacats en la seva llarga trajèctoria profesional dstaquen els premis d'interpretaciò al Festival de Berlín per “El anacoreta” (Juan Stelrich, 1976); i “Stico” (Jaime de Armiñán, 1984); i el del Festival de Venecia per “Los Zancos” (Carlos Saura, 1984). Fernando Fernán-Gómez va obtenir, aixi mateix, sis premis Goya per “El viaje a ninguna parte” (millor director i millor guió); “Mambrú se fue a la guerra” (millor actor protagonista), “Belle Epoque” (millor actor de repartiment); “El abuelo” (millor actor protagonista), y “Lázaro de Tormes” (millor guió adaptat). En el camp teatral destaca el premi “Lope de Vega” per “Las bicicletas son para el verano”. En 1995 va rebre el premi Príncipe de Asturias de las Artes; i a 2.000 va estar escollit membre de la Real Academia de la Lengua Española.
Recordant a Fernando Fernán-Gómez
- “Esa pareja feliz” (Luís García Berlanga, Juan Antonio Bardem, 1951)
- “El espíritu de la colmena” (Víctor Erice, 1973)
- “El abuelo” (José Luis Garci, 1998)
- “La lengua de las mariposas” (José Luís Cuerda, 1999).
- “La silla de Fernando• (David Trueba, 2006).
