inici | mapa web | imprimir | contactar | en castellano
Inici > Premsa > Notes de Premsa > El cinema “chicano”, convidat d’honor de la Mostra 2009
dimecres, 4 març 2009
Sis llargmetratges i tres documentals per conèixer als mexicans emigrats als Estats Units

El cinema “chicano” serà el convidat d’honor en la present edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que tindrà lloc a Lleida del 27 de març al 3 d’abril. En aquesta quinzena edició del certamen, que li dedica el seu pòster, el cinema sobre els mexicans emigrats als Estats Units protagonitzarà una retrospectiva amb sis llargmetratges i tres documentals entre els quals es troben “Raíces de sangre”, de Jesús Salvador Treviño, al que històricament se li reconeix la primera pel·lícula chicana, com a tal; o “El norte”, nominada a L’Òscar al millor guió el 1984, o “American Me”, debut com a director d’Edward James Olmos, potser el màxim exponent dels actors “chicans” i que va arribar a la popularitat protagonitzant la sèrie televisiva “Miami Vice”. Olmos protagonitza tres de les pel·lícules de la retrospectiva: “Zoot Suit”, “American Me” i “My family”. Entre els documentals destaca “Made in L.A.”, guanyador d’un premi Emmy.
“Chicano” és un terme utilitzat principalment als Estats Units per a referir-se als mexico-nord-americans. En un inici es va utilitzar per a referir-se als habitans hispans oriünds dels territoris nord-americans que van pertànyer anteriorment a Mèxic, com Texas, Nou Mèxic o California; però posteriorment va passar a definir als ciutadans amb nacionalitat nord-americana d’origen mexicà i a les persones nascudes als Estats Units d’origen mexicà.
Nascut en la dècada dels 60, bebent dels moviments cinematogràfics d’aquells anys (Nova Ola Francesa, Nou Cinema Llatinoamericà), el cinema “chicano” neix com a defensor de les lluites socials i polítiques encapçalades pel líder agrari César Chávez. Els primers grans director del gènere foren Luis Valdéz, Egrain Gutiérrez, Jesús Salvador Treviño, Lourdes Portillo o Gregory Nava, als quals es van unir, a partir dels noranta, nous realitzadors com Edward James Olmos o Neil Giménez.
Gairebé 40 anys després del naixement del moviment “chicano”, les condicions de desigualtat i discriminació que van motivar la seva posada en marxa encara eren presents.
Creatiu i ben orientat, el cinema “chicano” presenta el comú i el proper, la vida del poble o del barri, com a retrat d’una societat que vol veure’s reflexada a la pantalla, els seus problemes i inquietuts i també el seu llegat històric cultural. Els hispans, amb més de 40 milions, son la minoria més nombrosa als Estats Units i d’ells, més de 13 milions són “chicanos” i amb un promig d’edat molt baix, més d’un terç són menors de 18 anys.
Si la xifra d’hispans als EUA s’ha duplicat en els últims vint anys, el seu cinema no ha crescut proporcionalment ni compta amb suficient promoció. El sistema d’exhibició impedeix que les pel·lícules “chicanes” puguin arribar al gran públic. Fer un film costa molt i quan s’aconsegueix fer, la major frustració es produeix quan no pot arribar a les cadenes d’exhibició. Només cal recordar que com a director, Olmos, va tardar gairebé 20 anys en poder dur a terme el seu projecte cinematogràfic, “American Me”. Per això és una ocasió única el poder contemplar una cuidada i escollida selecció de la seva filmografia en el marc de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya a Lleida.
LLARGMETRATGES
DOCUMENTALS
Copyright © Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida 2008 - creat per Carles Aguiló