Jaume Balagueró i Eduardo Blanco: Premis d'Honor de la Mostra

Atenció: s'obre en una nova finestra. ImprimeixCorreu electrònic

El cineasta català Jaume Balagueró i l'actor argentí Eduardo Blanco rebran els Premis d'Honor de la XVIII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya durant la cerimònia d'inauguració del festival, el proper divendres 23 de març.

Jaume Balagueró: un català internacional

Reconegut arreu del món, el lleidatà Jaume Balagueró ja va impactar a crítica i públic amb la seva òpera prima, “Los sin nombre” (1999), que s'enduia el Meliès d'Or a la Millor Pel·lícula Fantàstica Europea. L'èxit del cineasta català continuà amb la seva següent obra, “Darkness” (2002), que reunint a un repartiment internacional format per Ana Paquin, Lena Olin, Iain Glen i Giancarlo Gianini, es va estrenar amb èxit a Estats Units, aconseguint una veritable fita històrica del cinema espanyol en el mercat internacional. Balagueró, que havia començat la seva carrera com a periodista radiofònic i de premsa escrita, estrenava l'any 2005 el seu tercer llargmetratge, “Frágiles”, gran èxit a Espanya i reconeguda amb un Goya als Millors Efectes Especials. Després de  “Para entrar a vivir” (2006) (part de la sèrie “Películas para no dormir”, produïda per Filmax Entertainment i Estudios Picasso per a Tele 5), el gran renom de la seva cinquena obra, “REC”(2007), el va consolidar definitivament dins i fora de les nostres fronteres, originant un remake americà i la seva segona entrega: “REC 2” ( 2009)

Gran triomfadora a la darrera edició dels Premis Gaudí, la seva última pel·lícula, “Mientras duermes” (2011) ha aconseguit més de 500.000 espectadors.

Eduardo Blanco, un actor transatlàntic

De pares espanyols i nascut a Argentina, Eduardo Blanco és exemple de la simbiosis entre un país i l'altre en el setè art: la seva dilatada trajectòria compta amb treballs a un costat i l'altre de l'Atlàntic.

Després de iniciar la seva carrera d'actor en el teatre (amb peces dirigides per Julio Ordano, Luis Agustoni o Norma Leandro, entre d'altres), va debutar en el cinema amb “ El mismo amor, la misma lluvia” (1999), pel·lícula argentina dirigida per Juan José Campanella, per la que rebia el Cóndor de Plata i el Diari Clarín l'escollia com a “Revelació Cinematogràfica de l'Any”. Amb Campanella tornava a treballar a “El hijo de la novia” (2001) i “Luna de avellaneda” (2004). Després de l'èxit de “Conversaciones con mamá” (2004), de Santiago Carlos Oves, començà a combinar la seva carrera a Argentina amb rodatges a Espanya, entre ells: “Tapas” (2005), de José Corbacho i Juan Cruz, Naranjo en Flor (2008), d'Antonio González Vigil, “Una hora más en Canarias”(2009) de David Serrano o “La vida empieza hoy” (2010) de Laura Mañá.

Tornar amunt